Als Evangelis s'esmenta que van arribar uns “mags” des de països estrangers per rendir-li homenatge al nadó i lliurar-li regals simbòlics. No obstant això, no cal que fossin reis i ni tan sols que fossin tres, encara que se suposa ja que van ser tres els obsequis rebuts: or (un present que normalment es destina als reis), encens (que s'utilitzava per rendir culte a Déu ) i mirra (una substància amb la qual s'embalsamava).
D'altra banda, la paraula “mag” ésmolt antiga i en aquella època s'utilitzava per designar els membres del sacerdoci. De fet, segons la creença catòlica, aquests mags eren representants d'altres religions, considerades paganes per aquell temps. No obstant això, la paraula “mag” també significava homes savis, probablement astrònoms que coneixien el moviment de les estrelles, raó per la qual s'apunta que van ser conduïts per un senyal al cel. Als Evangelis Apòcrifs s'indica que aquests mags provenien de tres zones diferents: Europa, Àsia i Àfrica. Tanmateix, només es tracta d'una simbologia, un intent d'unir les tres races i els continents coneguts en aquella època. Ara els historiadors afirmen que és molt probable que provinguessin d'una zona més enllà de Tartessos (que avui ocupa Andalusia).
Les primeres referències als noms dels reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, es remunten al segle V, llavors es van denominar Melichior, Gathaspa i Bithisarea. En un altre dels Evangelis Apòcrifs se'ls anomena Balthazar, Melkon i Gaspard.
Tot i això, les primeres imatges d'aquests tres reis i els seus noms es troben a l'església de Sant Apolinar Nuovo, a Rávena, Itàlia. Aquest fris realitzat amb mosaics representa una processó que era conduïda per tres homes vestits a la usança persa. A sobre dels seus caps es llegien els noms que avui coneixem.
Val aclarir que segons la llegenda, les restes dels tres Reis Mags es troben a la Catedral de Colònia, a Alemanya. Es tracta del reliquiari més gran del món occidental, i no n'hi ha per menys perquè aquesta imponent catedral va ser construïda, essencialment, per albergar-la. S'afirma que l'emperador Federico Barbarroja va ser qui va portar les relíquies des de Milà fins a Colònia. Tanmateix, tampoc no podem obviar que per als armenis no es tractava de tres reis sinó de dotze. D'una manera o altra, amb el pas del temps els països de tradició catòlica van decidir unir l'Epifania amb la festa dels Reis Mags.
Després d'aquesta informació q he exposat, jo crec que aquesta historia no es exactament com l'expliquen segons la informació q os exposaré ara no es va especificar en cap moment que siguin mags, ni que fossin 3, ni que van arribar al pessebre i molt menys els seus noms.
Per tant jo crec que es així, ara passaré a justificar aquesta hipotesi amb l'informació següent:
“
Quan Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, van venir de l'orient a Jerusalem uns mags, dient: On és el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient, i venim a adorar-lo”. Així inicia Mateu capítol 2, l'únic passatge en què s'esmenta l'existència dels Reis Mags. I crida l'atenció que no se'ls esmenta com a reis, no es diu que van ser tres ni que van arribar al pessebre i encara menys els seus noms.
El que sí que passa és que se'ls esmenta com a mags. Encara que aquesta paraula, en la seva versió original en grec, idioma en què es va escriure el nou testament, no parla específicament d'algú que faci servir la màgia.
“La Septuaginta, la bíblia grega, fa servir el terme magós, que no només fa referència a un practicant de la màgia, sinó a un savi. I això encaixa perfectament amb la descripció del que ells van fer: seguir una estrella des de l'Orient. És a dir, la principal teoria és que serien astrònoms o astròlegs que van veure senyals al cel”, explica Castro.
Però hi ha una altra possible explicació. D'acord amb els comentaris de l'escriptor José Luis Sicre, una altra teoria rau en el moment en què es va escriure l'evangeli de Mateu, entre els anys 70 i 110 dC. En aquesta època, el cristianisme s'expandia més entre gent d'altres nacions que no pas entre els mateixos jueus.
Així doncs, la inclusió d'uns mags o savis d'Orient era una manera d'explicar primer que el missatge de Jesús era per a totes les nacionalitats i també com a crida d'atenció als propis jueus per la seva incredulitat.
Val aclarir que segons la llegenda, les restes dels tres Reis Mags es troben a la Catedral de Colònia, a Alemanya. Es tracta del reliquiari més gran del món occidental, i no n'hi ha per menys perquè aquesta imponent catedral va ser construïda, essencialment, per albergar-la. S'afirma que l'emperador Federico Barbarroja va ser qui va portar les relíquies des de Milà fins a Colònia. Tanmateix, tampoc no podem obviar que per als armenis no es tractava de tres reis sinó de dotze. D'una manera o altra, amb el pas del temps els països de tradició catòlica van decidir unir l'Epifania amb la festa dels Reis Mags.
Després d'aquesta informació q he exposat, jo crec que aquesta historia no es exactament com l'expliquen segons la informació q os exposaré ara no es va especificar en cap moment que siguin mags, ni que fossin 3, ni que van arribar al pessebre i molt menys els seus noms.
Per tant jo crec que es així, ara passaré a justificar aquesta hipotesi amb l'informació següent:
“
Quan Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, van venir de l'orient a Jerusalem uns mags, dient: On és el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient, i venim a adorar-lo”. Així inicia Mateu capítol 2, l'únic passatge en què s'esmenta l'existència dels Reis Mags. I crida l'atenció que no se'ls esmenta com a reis, no es diu que van ser tres ni que van arribar al pessebre i encara menys els seus noms.
El que sí que passa és que se'ls esmenta com a mags. Encara que aquesta paraula, en la seva versió original en grec, idioma en què es va escriure el nou testament, no parla específicament d'algú que faci servir la màgia.
“La Septuaginta, la bíblia grega, fa servir el terme magós, que no només fa referència a un practicant de la màgia, sinó a un savi. I això encaixa perfectament amb la descripció del que ells van fer: seguir una estrella des de l'Orient. És a dir, la principal teoria és que serien astrònoms o astròlegs que van veure senyals al cel”, explica Castro.
Però hi ha una altra possible explicació. D'acord amb els comentaris de l'escriptor José Luis Sicre, una altra teoria rau en el moment en què es va escriure l'evangeli de Mateu, entre els anys 70 i 110 dC. En aquesta època, el cristianisme s'expandia més entre gent d'altres nacions que no pas entre els mateixos jueus.
Així doncs, la inclusió d'uns mags o savis d'Orient era una manera d'explicar primer que el missatge de Jesús era per a totes les nacionalitats i també com a crida d'atenció als propis jueus per la seva incredulitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario